Cinema per a estudiants
Català Espanyol Anglès

 Català     Espanyol      Anglès

Agrega'ns: Facebook

Inici



VEURE TOTES LES ENTREVISTES DE CINEMA PER A ESTUDIANTS


UN SEGON


Mitjà de comunicació:

Zhang Yimou, considerat el mestre de la cinquena generació de directors xinesos, reprèn l'ambient més intimista de les seves primeres pel·lícules (Llanterna vermella, Sorgo vermell, Ju Dou, etc.) per homenatjar el cinema de les cintes de cel·luloide, de l'espai compartit per tota una comunitat àvida d'una projecció de cinema com a nucli de la vida social. És una cinta d'amor al cinema com ho era Cinema Paradiso. Situada a la Revolució cultural xinesa va ser exclosa de la Berlinale de 2019 al·legant problemes tècnics; la realitat és que va ser censurada a la Xina. Va coincidir amb l'any en què es va celebrar el 70è aniversari de la fundació de la República Popular. El director va haver de tornar a rodar algunes escenes i esperar el vistiplau dels censors. Les referències als abusos contra la població, la seva pobresa i la utilització del cinema i els noticiaris per dirigir les idees del poble fan acte de presència en diversos episodis.

Va inaugurar la 69a edició de la Secció Oficial de Sant Sebastià. En el seu desenvolupament apareixen dues històries que corren paral·leles. Una és coral, la comunitat d'un poble esperant amb ansietat un gran esdeveniment: que arribi la bobina de la pel·lícula. La cinta arriba espatllada, havent-se arrossegat per terra una gran part del viatge. Desil·lusionats per l'incident, el projeccionista proposa intentar recuperar-la. No vol que els seus entusiasmats espectadors es perdin l'oportunitat de gaudir amb Fills heroics (Wu Zhaodi), clàssic dels anys 60 que parla del 1er.combate a l'estranger de l'exèrcit xinès. Confiant en el seu projeccionista (el millor del món segons ell mateix), es reparteixen la feina. Pengen la malmesa cinta a unes cordes i van netejant-la amb molt de compte amb els productes apropiats. Després la s'assequen amb ventalls i l'enrotllen de nou. L'ovació dels espectadors és unànime. En la gran, però precària pantalla blanca, es projecten les ombres d'alguns moments del procés. És en aquestes seqüències, segons el meu parer, on es donen una de les imatges més belles i emotives de la pel·lícula. L'altra història és individual. Un home s'ha fugat d'un camp de treball on complia condemna. Vol arribar a la projecció doncs s'ha assabentat que en el noticiari surt la seva filla de qui està separat fa anys. Caminant per un paisatge desèrtic i inhòspit però al qual Yimou aconsegueix infondre'l una colpidora bellesa, es creua amb una rodamon que pretén robar el rodet per raons molt diferents. Aquí el relat es torna més intimista, el drama s'alterna amb la comèdia i el to burlesc, la bel·licositat amb la tendresa. Les imatges no perden valor estètic. Especialment emotives les del protagonista visionant en bucle el pla on surt la seva filla. Si l'epíleg resulta una mica forçat, mai sabrem si és a causa de la censura a la qual Zhang Yimou es va haver de sotmetre. Al cap i a la fi, trobar el fotograma perdut entre la sorra del desert resulta tan impossible com recuperar aquesta filla que surt "un segon" al noticiari.

S'estrena el 15 d'octubre de 2021

 

ALICE GUY: UNA PIONERA DEL CINEMA OBLIDADA


Mitjà de comunicació:

Quan llegim històries de cinema apareixen noms com germans Lumière, Méliès, Edison, etc, però s'oblida que també va existir un grup de dones que van contribuir al seu desenvolupament. Les primeres pel·lícules tenien una durada d'uns pocs minuts i no anaven associades a una narració. Alice Guy (Saint-Mandé, 1873 - Nova Jersey, 1968) va ser pionera en desenvolupar una narració audiovisual amb una càrrega emocional i social important, a usar efectes especials, en compondre nous plans i a crear un llenguatge cinematogràfic. De l'any 1896 a l'any 1906 va ser segurament l'única directora del món. La seva primera pel·lícula "La fada de les cols" (1896) està basada en un conte infantil francès molt popular. És la primera adaptació coneguda d'un text literari. Va cultivar tots els gèneres, tot i que va prioritzar les pel·lícules d'heroïnes femenines amb una temàtica lleugerament feminista i tocs d'humor com a "Les Résultats du fémenisme". La seva obra no apareix en els llibres de la història de cinema fins a finals de segle XX i cal esperar a 1976 per a la publicació de la seva autobiografia.

Va tenir una gran amistat amb els germans Lumière, però, en contra d'alguns rumors, no van arribar a treballar junts ja que ells mai van creure que la gravació d'imatges comportés la construcció d'històries. Va fundar la seva pròpia productora als Estats Units, cosa insòlita per l'època, i el seu èxit en el món de cinema li va permetre viure de l'ofici. No obstant això, va haver de lluitar per ser reconeguda internacionalment com a directora, actriu i productora. Ella mateixa ho reconeix: "la meva joventut, la falta d'experiència, el meu sexe tot conspirava en contra meu". Se li atribueixen més de 1000 pel·lícules de les que només es conserven unes 100. Gràcies a la seva gran capacitat per adaptar-se a les demandes canviants de la indústria va poder mantenir la seva carrera durant molt de temps. Amb el pas dels anys va voler recuperar les seves pel·lícules, però va trobar poca cosa i algunes de les què va poder rescatar s'amagaven sota el nom dels seus companys. El 1953 va ser guardonada amb la Legió d'Honor (la distinció francesa més important) i el 1957 va ser homenatjada en una cerimònia de la Cinémathèque Française, encara que l'acte va passar desapercebut per a la premsa.

 

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

 


ESPECIALS (HORSE NORMES)


Mitjà de comunicació:

No és gens fàcil, quan s'aborda un tema delicat com l'autisme i la seva reinserció a la societat, trobar un equilibri entre el sentimentalisme fàcil, el "bonisme" barat i la desimboltura amb tocs humorístics. Eric Toledano i Olivier Nakache (Intocable) saben del que parlen. El 2015 van fer un documental de 26 minuts on explicaven el treball de Stéphane Benhamou creador de l'organització "Le silence des justes" i de Jaoud Tatou director de "Le Relais IDF". El mateix Benhamou va cuidar un familiar autista de Toledano i els dos directors van passar un temps llarg treballant en organitzacions sense ànim de lucre. El 5% recaptat per la pel·lícula es destinarà a aquestes dues associacions. El jove que interpreta l'autista més problemàtic de la pel·lícula té un germà que pateix aquesta malaltia. Els directors no pretenen teoritzar sobre l'autisme, sobre les seves causes, sinó traslladar les reaccions i sensacions que un autista té, l'abandonament al qual l'administració el té sotmès i el paper de les famílies en la vida d'aquests joves.

Bruno (el millor Vincent Cassel) i Malik (magnífic Reda Kateb), jueu un, musulmà l'altre, són dos entusiastes lliurats a la seva causa. Bruno està al comandament d'una associació que acull joves amb un alt grau d'autisme. Malik treballa en l'educació i integració de joves provinents d'entorns marginals. El seu objectiu és que aquests adolescents trobin un lloc en la societat ajudant i responsabilitzant-se dels nens autistes. Entre Bruno i Malik s'establirà, doncs, una gran complicitat amb la finalitat que les dues associacions, seguint un mètode gens convencional, aconsegueixin omplir el buit que l'administració defuig assumir. La seva forta amistat i la fe en el seu treball estarà per sobre de les seves diferències religioses.

L'administració, però, impotent davant els casos d'autisme al seu càrrec, als quals té reclosos en centres on se'ls medica fins deixar-los "groguis" i on fins i tot se'ls lliga si mostren signes de violència, al·legant no seguir els protocols establerts i saltar-se les normes generals de la llei francesa referides al seguiment dels pacients amb aquesta malaltia, envia una inspecció que pretén tancar l'associació, sense fer cas fins i tot de les opinions dels professionals de la sanitat que confien plenament en el seu treball.

Pel·lícula commovedora, emotiva, on els protagonistes encomanen entusiasme i humanitat, amb un ritme àgil i un bell final, que va clausurar amb gran èxit el Festival de Cannes i va obtenir el Premi del Públic al Festival de Sant Sebastià.

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

Solucionaris Recursos xarxa

Últimes Notícies

LA VERITAT


Koreeda,  Palma d'Or a Cannes el 2018 per "Un assumpte de família", ha decidit canviar l'escenari japonès i rodar a França amb dos grans actrius: Catherine Deneuve i Juliette Binoche, mare i filla respectivament.


EL JOVE AHMED


El jove Ahmed, dirigida per Jean Pierre Dardenne i Luc Dardenne, ens parla de la radicalització islàmica d'un adolescent que, havent crescut en la calor d'una família integrada a la societat cau en mans d'un imam extremista.


MENTRE DURI LA GUERRA


Centrada en el cop dels insurrectes contra la Segona República, Unamuno (Karra Elejalde), amb els seus dubtes i contradiccions pel que fa a la seva definició política, serà el fil argumental que vagi donant pas a les diferents trames.


AD ASTRA


Personal i introspectiu viatge espacial que amb una sobrietat d'elements ens recorden la petitesa de l'ésser humà davant la immensitat de l'espai.


EL CUINER DELS ÚLTIMS DESITJOS


En les dues hores de durada del seu nou film també es desenvolupen diferents narracions, totes elles explicades amb una gran delicadesa i perfecció visual.


HI HAVIA UNA VEGADA ... A HOLLYWOOD


Amb Hi havia una vegada ... a Hollywood, Quentin Tarantino ha decidit no asfixiar-nos amb la violència que li és pròpia i regalar-nos un producte que inclou comèdia, suspens, drama, western i cinema, molt cinema.


EL PERAL SALVATGE


Una pel·lícula de Nuri Bilge Ceylan (Somni d'hivern, Palma d'Or a Cannes, Érase un cop a Anatòlia, Premi del Jurat), director turc a qui li agrada explorar les contradiccions, les falsedats i l'esdevenir existencial de la consciència humana.


ENTENENT INGMAR BERGMAN


Revelacions, anècdotes i sentiments ajuden a conèixer l'evolució del director Ingmar Bergman, les seves contradiccions, els seus temes recurrents i la seva complexitat com a ésser humà.


UTOYA 22 DE JULIOL


Punyent recreació de la matança que va tenir lloc el 22 de juliol de 2011 a Utøya, una petita illa noruega situada a pocs quilòmetres d'Oslo, durant un campament juvenil del Partit Laborista norueg.


MALEÏDA 1882


La pel·lícula és una adaptació del llibre de Bernat Gasull Maleïda, l'aventura de Jacint Verdaguer a l'Aneto, qui va seguir la ruta del poeta basant-se en les llibretes de viatge del mateix Verdaguer.


COM UTILITZAR LA NOSTRA PÀGINA

Amb el suport de:
Ajuntament de Mataró. Educació Ajuntament de Sabadell. Educació Ajuntament de Terrassa. Educació
Col·laboren:
Cinemes Imperial. Sabadell Círcol Catòlic. Badalona Cinemes Girona La Calàndria Cinema. El Masnou Casal Nova Aliança. Mataró Cinema Catalunya. Terrassa Círcol catòlic. Vilanova i la Geltrú Cineclub Sabadell
Centre de Recursos Pedagògics. Mataró Centre de Recursos Pedagògics. Baix Maresme Centre de Recursos Pedagògics. Badalona
Qui som Privacitat Envia aquesta pàgina a un amic/ga Contacta amb nosaltres