Cinema per a estudiants
Català Espanyol Anglès

 Català     Espanyol      Anglès

Agrega'ns: Facebook

Inici

MAUDIE, EL COLOR DE LA VIDA




VEURE TOTES LES ENTREVISTES DE "CINEMA PER A ESTUDIANTS"

 

La directora irlandesa Aisling Walsh ha preferit centrar-se en la vida íntima de la pintora canadenca Maud Lewis abans que en teoritzacions sobre l'estil de la seva pintura. Aquesta arriscada elecció hagués pogut caure en el parany d'un drama fàcil, lacrimogen i excessiu donat la vida gens fàcil dels dos protagonistes. Per contra estem davant d'un drama tendre, un cant a les ganes de viure, a la pròpia superació i tot això dins d'un context que transmet en cada escena l'elegància en la contenció emocional.

Maud Lewis va néixer el 1903. Afectada des de la seva adolescència d'una artritis reumatoide, es va veure obligada a deixar l'escola on va ser víctima d'escarni per part dels seus companys. En morir els seus pares, el seu germà la va obligar a anar-se'n a viure amb la seva tia. Tots dos la infravaloraven, la anul·laven i la tenien per una inútil. El refugi de Maud a aquests continus menyspreus i adversitats va ser la pintura. L'amor a l'art juntament amb un caràcter tendre, de ment ferma i sense afecció a l'autocompassió la van empènyer a buscar un lloc on poder desenvolupar-se com a persona. El seu treball com a criada amb un home rondinaire, autoritari però amb un passat tampoc gens fàcil, li van brindar l'oportunitat de desenvolupar el seu art alhora que la seva gran humanitat va anar produint canvis molt positius en la personalitat d'ell fins al punt que va ser qui la va cuidar quan la malaltia d'ella la va deixar gairebé invàlida. Els seus dibuixos coloristes, plens de motius de vegades incongruents i gairebé sempre referits a la natura, la van portar a ser pionera en l'art naïf. Malgrat el gran èxit que van tenir les seves pintures, mai va trepitjar un museu, ni va conèixer un pintor ni va renunciar a la seva vida en una petita caseta en plena natura. Va ser una parella d'inadaptats que no van buscar el reconeixement social ni familiar.

Sally Hawkins és qui dóna vida al personatge amb una interpretació magistral tant física com emocionalment. Ethan Hawke serà l'ingrat marit el caràcter del qual s'anirà endolcint amb el pas del temps per acabar, tot i que de forma una mica forçada, doblegat a l'afecte d'ella.

Excel·lent final on se'ns ofereixen unes entranyables imatges reals del matrimoni en la seva cabana de tot just 30 m2.

 

 

Textos: Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

 


 

EL VIATJANT. UN VIATGE A LA INQUIETUD


Asghar Farhadi, conegut per títols tan suggeridors com El passat i Nader i Simin: una separació, ens delecta amb una nova pel·lícula guanyadora de l'Oscar 2017 a la millor pel·lícula estrangera, i el títol de la qual fa referència a l'obra teatral d'Arthur Miller Mort d'un viatjant . El matrimoni protagonista participa en el muntatge d'aquesta obra teatral i el marit, de la mateixa manera que el protagonista de l'obra de Miller, s'ha sentit ferit en el seu orgull i humiliat, sentiments que li conduiran a un desig de venjança confrontat al sentiment de culpa.

Emad i Rana es veuen obligats a mudar-se de casa ja que el seu edifici corre perill de esfondrar-se. S'instal·len en un pis que els deixa un amic. Un dia Rana és agredida per un home que tenia l'anterior inquilina com amant. Emad, profundament ferit en el seu honor, sortirà en recerca de l'agressor buscant venjança. Rana, per contra, tot i haver estat víctima d'un acte de violència que li implica seqüeles psicològiques, no vol denunciar-ho a la policia. Aquesta discrepància entre la parella serà la causa que una relació en principi modèlica, es vagi deteriorant gradualment fins l'inquietant clímax en què entra en escena el perpetrador i on han de decidir si dur a terme la venjança. Cada frase del guió condueix al final punyent, cada escena resolta subtilment obre la porta a una altra que intensifica el suspens i el dramatisme produït pel xoc de sentiments enfrontats a una situació límit.

Farhadi, un cop més, mostra un gran domini del ritme, del temps narratiu i del tractament dels espais que poden considerar-se com una prolongació de les situacions en què es veuen abocats els protagonistes.

 

 

Textos: Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)


Solucionaris Recursos xarxa

COM UTILITZAR LA NOSTRA PÀGINA

Amb el suport de:
Ajuntament de Mataró. Educació Ajuntament de Sabadell. Educació Ajuntament de Terrassa. Educació
Col·laboren:
Cinemes Imperial. Sabadell Círcol Catòlic. Badalona Cinemes Girona La Calàndria Cinema. El Masnou Casal Nova Aliança. Mataró Cinema Catalunya. Terrassa Círcol catòlic. Vilanova i la Geltrú
Centre de Recursos Pedagògics. Mataró Centre de Recursos Pedagògics. Baix Maresme Centre de Recursos Pedagògics. Badalona
Qui som Privacitat Envia aquesta pàgina a un amic/ga Contacta amb nosaltres