Cinema per a estudiants
Català Espanyol Anglès

 Català     Espanyol      Anglès

Agrega'ns: Facebook

Inici



VEURE TOTES LES ENTREVISTES DE "CINEMA PER A ESTUDIANTS


EL PERAL SALVATGE


Mitjà de comunicació:

Sento veritable admiració per les pel·lícules de Nuri Bilge Ceylan (Somni d'hivern, Palma d'Or a Cannes, Érase un cop a Anatòlia, Premi del Jurat), director turc a qui li agrada explorar les contradiccions, les falsedats i l'esdevenir existencial de la consciència humana. En la seva última pel·lícula, com si d'una escola socràtica es tractés, els diàlegs del protagonista amb diferents personatges aconsegueixen sembrar en l'espectador la llavor del dubte. Cal aclarir que els elaborats plans de Nuri permeten estudiar als personatges elevant així el nivell intel·lectual d'unes converses ja de per si complexes i inciten a intervenir-hi.

Sinan (Dogu Demirkol) és un jove que ha acabat els seus estudis universitaris i torna al seu poble natal. El seu somni és arribar a ser un famós escriptor i tenir una vida millor que la de la seva família i els seus veïns. Manté amb si mateix un conflicte existencial que el porta a menysprear tot el que es relaciona amb el seu passat i a mostrar una gran arrogància cap a tots aquells que considera "camperols" Durant els seus passejos es va trobant amb coneguts del passat: una amiga de l'adolescència, dos imans, amics d'abans, que li permeten mantenir interessants diàlegs sobre literatura, història, religió o el paper de la dona en la societat. Són converses molt ben construïdes, que es van desenvolupant amb una gran naturalitat, lliures d'artifici i en ocasions amb algun gest de complicitat humorístic el que possibilita que les tres hores de durada de la cinta siguin amenes i edificants.

Menció a part mereixen la relació de Sinan amb el seu pare i la seva trobada amb un escriptor famós. El protagonista manté una ambigua relació de rebuig i amor amb el seu progenitor, que és mestre (magnífic Murat Cemcir). Li retreu que la seva addicció al joc hagi arruïnat a la família, que ha contret deutes amb gent del poble. El jutja durament i s'avergonyeix d'ell. La seva trobada amb un cèlebre escriptor a qui admira, té lloc davant de fotografies d'escriptors amb afinitats existencialistes com Cioran, Beauvoir, Wolf ... i contribuirà més a elevar la seva frustració ja que, davant les seves provocatives argumentacions, pròpies de qui viu més de somnis que de realitats, rebrà una bona lliçó d'humilitat. Xerrades, realitat i el fracàs de la seva novel·la contribuiran a canviar la percepció cap al seu entorn i cap a si mateix, a acceptar la seva pròpia identitat i a deixar de ser una metàfora d'un peral salvatge, arbre el fruit del qual és rebutjat per la seva deformitat i sabor desagradable.

Però no només els diàlegs i els plànols aconsegueixen un elevat nivell. Seria injust no assenyalar les estupendes actuacions de tots els actors, les escenes lentes però amb un ritme sostingut, la magnífica fotografia i la molt apropiada i emotiva banda sonora.

 

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

ENTENENT INGMAR BERGMAN


Mitjà de comunicació:

El 14 de juliol es van complir 101 anys del naixement d'Ingmar Bergman. El documental dirigit per Margaret Von Trotta comença amb una vista que tots recordarem de la platja de Gotland, escenari de diverses de les seves pel·lícules, des de la qual Margaret ens confessa que va descobrir Bergman i la seva passió pel cinema el 1960 a París gràcies al Setè segell. Qui dels que ja tenim una certa edat no vam descobrir el director amb la mateixa pel·lícula? La directora se surt del que és convencional, doncs alterna imatges d'arxiu de Bergman filmant o parlant amb la premsa, entrevistes amb actrius, directors europeus, escriptors i familiars amb escenes d'algunes pel·lícules del director. Revelacions, anècdotes i sentiments ajuden a conèixer l'evolució del director, les seves contradiccions, els seus temes recurrents i la seva complexitat com a ésser humà. Les actrius entrevistades es veuen com instruments subjectes a la seva voluntat, extensions del propi Bergman. Senten una gran admiració pel personatge, especialment la seva musa Liv Ullman. Assayas i l'escriptor Jean Claude Carrière reflexionen sobre la dificultat que va experimentar Ingmar pretenent conciliar la seva severa educació religiosa (el seu pare era pastor) amb els dubtes metafísics que li van perseguir tota la vida. La impossibilitat de comunicar-se amb Déu li va crear una insuportable sensació d'orfandat. En les seves pel·lícules exposarà aquestes facetes turmentades de la seva vida privada. Els seus personatges patiran una gran solitud interior i lliuraran una profunda batalla existencial: "només estic tractant de dir la veritat sobre la condició humana".

Però el retrat més desolador ve de la mà del seu fill Daniel qui, en un to respectuós, afirma que el seu pare sempre va estar més a prop de la seva pròpia infància que dels seus propis fills. El veu com un narcisista i immadur que mai es va preocupar per ells (als 39 anys ja portava tres matrimonis i 6 fills), que deixava les dones embarassades com a prova de l'amor d'elles i les prenyava per controlar-les. Margaret admet la influència que Bergman va tenir sobre les seves pel·lícules però rebutja les veus que l'acusen de plagiar-lo. Assenyala que va ser un home difícil i complicat i té la seguretat que actualment les dones no admetrien la conducta de Bergman cap a elles.

A part de tota la informació que rebem del director, de les seves llums i les seves ombres, és un plaer escoltar les opinions de gent tan autoritzada com Liv Ullman, Rita Russek, Ruber Ostlund, Carlos Saura, Jean Claude Carrière, Olivier Assayas, Julia Dufvenius, Mia Hansen Love i la mateixa Von Trotta. Tots coincideixen que Bergman va innovar tant l'estètica com la narrativa cinematogràfica amb una veu i un estil propis.

"Cinema com son, cinema com a música. No hi ha art que ultrapassi la nostra consciència com ho fa el cinema i vagi directament als nostres sentiments, fins el més profund de la foscor de l'ànima ". Ingmar Bergman

 

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

 

UTOYA 22 DE JULIOL


Mitjà de comunicació:

Molts sempre associarem Utøya a aquesta petita illa noruega situada a pocs quilòmetres d'Oslo, on el 22 de juliol de 2011 va tenir lloc una terrible matança en un campament juvenil del Partit Laborista a mans d'un psicòpata, empresari noruec de 32 anys, disfressat de policia. Van morir 77 joves, l'aleatori tiroteig va durar més de 45 minuts i la policia va trigar 47 minuts en arribar al lloc dels fets. Erik Poppe (La decisió del rei), basant-se en els testimonis dels protagonistes supervivents, reconstrueix en temps real l'infern pel qual van haver de passar aquells joves. Deixant de banda alguna petita relliscada del guió, cal destacar i és d'agrair que Poppe eviti en tot moment caure en la morbositat i el sensacionalisme fins el punt que no dedica ni una sola escena a mostrar el terrorista acarnissant-se en tan brutal escenari.

El director centra el relat en el periple de Kaja, una noia de 18 anys, la principal obsessió de la qual és poder trobar la seva germana petita a risc de caure víctima del boig que disparava a matar. L'angoixa envaeix l'espectador veient grups d'adolescents córrer espaordits sense saber què passa, creient que és la policia qui els dispara, ignorant quants criminals hi ha i orientant-se només per fugir en una o altra direcció pel so dels mortals trets. A part d'una punyent recreació i d'una estupenda interpretació, crec que part de l'interès del film rau en mantenir viva en la memòria un fatal episodi que, més que estigmatitzar, ha de fer-nos reflexionar sobre un model de societat que és capaç de crear monstres com el d'Utøya o que no sap detectar-los abans que duguin a terme els seus plans macabres.

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)


Solucionaris Recursos xarxa

Últimes Notícies

MALEÏDA 1882


La pel·lícula és una adaptació del llibre de Bernat Gasull Maleïda, l'aventura de Jacint Verdaguer a l'Aneto, qui va seguir la ruta del poeta basant-se en les llibretes de viatge del mateix Verdaguer.


MIKE LEIGH AL BCN FILM FESTIVAL


Aquesta setmana, al BCN FILM FEST hem comptat amb la presència de Mike Leigh (entre altres: Indefens, Secrets y mentides, El secret de Vera Drake o Mr. Turner). Paral·lelament hem pogut assistir a la projecció de la seva última pel·lícula La tragèdia de Peterloo.


DONBASS


El títol fa referència a un territori situat a l'est d'Ucraïna que comprèn les regions de Donetsk i Lugansk i que des de fa quatre anys protagonitza un dur enfrontament entre els grups favorables a Rússia i els que defensen el govern ucraïnès.


GRÀCIES A DÉU


Amb tota la delicadesa i sensibilitat que el tema requereix, Ozon ens parla dels casos de pederàstia que es van donar a la ciutat de Lió els anys 1970/80 per part del pare Bernard Preynat qui tenia al seu càrrec grups de nens de catequesi i Boy Scouts.


MULA


Earl Stone (Clint Eastwood), protagonista de 89 anys, assisteix commocionat a la ruïna del seu negoci de flors i a l'execució hipotecària de casa seva. Sol, però segur de si mateix, s'haurà d'enfrontar a la seva pròpia redempció treballant per a un càrtel de la droga.


LA DONA DE LA MUNTANYA


Halla és una dona que s'ha proposat declarar batalla a la indústria local de l'alumini que contamina l'illa. Es rebel·la contra la idea que el seu país es converteixi en una franquícia dels interessos econòmics que dominen el planeta.


PODRÀS PERDONAR-ME ALGUN DIA?


La directora, Marielle Heller (Diari d'una noia adolescent), ens retrata una perdedora, antiheroi femenina, submergida en una absoluta solitud, amb un humor càustic, asocial, sense romanticisme ni instint maternal.


CAFARNAÜM


Zain, el nen protagonista, és víctima de totes les violències que poden patir els nens que viuen als barris més marginats de Beirut, fins el punt de denunciar els seus pares per haver-lo portat al món.


TRES IDÈNTICS DESCONEGUTS


Inquietant documental sobre un truculent experiment psicològic / científic que va tenir lloc a la dècada de 1980 als Estats Units amb bessons i trigèmins, sense que els protagonistes en tinguessin coneixement.


COM UTILITZAR LA NOSTRA PÀGINA

Amb el suport de:
Ajuntament de Mataró. Educació Ajuntament de Sabadell. Educació Ajuntament de Terrassa. Educació
Col·laboren:
Cinemes Imperial. Sabadell Círcol Catòlic. Badalona Cinemes Girona La Calàndria Cinema. El Masnou Casal Nova Aliança. Mataró Cinema Catalunya. Terrassa Círcol catòlic. Vilanova i la Geltrú Cineclub Sabadell
Centre de Recursos Pedagògics. Mataró Centre de Recursos Pedagògics. Baix Maresme Centre de Recursos Pedagògics. Badalona
Qui som Privacitat Envia aquesta pàgina a un amic/ga Contacta amb nosaltres