Cinema per a estudiants
CatalÓ Espanyol AnglŔs

 CatalÓ     Espanyol      AnglŔs

Agrega'ns: Facebook

NotÝcies

Happy End


MitjÓ de comunicaciˇ:

Algunes crítiques no han estat molt amables amb l'última pel·lícula de Michael Haneke. L'acusen de "deja vu", de ser un reciclatge de les seves pel·lícules anteriors i així un llarg etcètera amb el que podríem moltes vegades estar d'acord. Al meu parer res d'aquests comentaris treuen mèrit i qualitat a Happy End. Si bé és cert que el director torna a mostrar-nos la hipocresia, perversitats i misèries de la classe burgesa, en aquesta ocasió la seva mirada és més freda i distant, no hi ha escenes dramàtiques excessives ni els girs violents als quals ens té acostumats: tot transcorre en una sinistra normalitat. Des de la ironia del títol ja es pot intuir que Haneke es distancia de si mateix i dels seus temes recurrents. D'aquí que aquesta sigui la pel·lícula més abstracta i asèptica del director i també en la què resulta més difícil cohesionar les diferents trames paral·leles dels personatges de la família protagonista, ja que no convergeixen en la seva totalitat.

Amb una gran precisió i sense presses Haneke va despullant de diferents capes els personatges per deixar que vagin aflorant les seves misèries més íntimes. Des de l'avi (Jean Louis Trintignant), que amb la seva llarga experiència assisteix a l'ensorrament del què l'envolta, fins a la néta que des del seu desconeixement vital observa calladament l'absurda existència de la gent gran, tots són portadors d'uns gens destructius que els converteixen en víctimes i botxins al mateix temps. Serà la nena qui contribueixi directament a la desaparició de l'avi com si amb aquest acte volgués esborrar l'herència ineludible del seu desequilibri mental prematur. Enmig d'aquests extrems generacionals trobem el pare que, indiferent al drama que viu la nena, també amaga secrets inconfessables i la seva tia (Isabelle Huppert) qui prioritza els beneficis de l'empresa, fins i tot sobre la vida dels seus empleats.

Si bé és cert que La cinta blanca, Amor, Caché i altres obres del director estan en aquesta línia, Haneke projecta en Happy End una nova perspectiva amb una posada en escena magnífica, uns suggerents plànols i un molt bon elenc d'actors.

 

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

COM UTILITZAR LA NOSTRA P└GINA

Amb el suport de:
Ajuntament de Matarˇ. Educaciˇ Ajuntament de Sabadell. Educaciˇ Ajuntament de Terrassa. Educaciˇ
ColĚlaboren:
Cinemes Imperial. Sabadell CÝrcol Cat˛lic. Badalona Cinemes Girona La CalÓndria Cinema. El Masnou Casal Nova Alianša. Matarˇ Cinema Catalunya. Terrassa CÝrcol cat˛lic. Vilanova i la Geltr˙ Cineclub Sabadell
Centre de Recursos Pedag˛gics. Matarˇ Centre de Recursos Pedag˛gics. Baix Maresme Centre de Recursos Pedag˛gics. Badalona
Qui som Privacitat Envia aquesta pÓgina a un amic/ga Contacta amb nosaltres