Cinema per a estudiants
CatalÓ Espanyol AnglŔs

 CatalÓ     Espanyol      AnglŔs

Agrega'ns: Facebook

NotÝcies

PODR└S PERDONAR-ME ALGUN DIA?


MitjÓ de comunicaciˇ:

Llibreries, llibres, bars amb copes d'alcohol i pis desordenat amb gat són els principals escenaris en els quals es mou la pel·lícula. Res d'estranyar si tenim en compte que aquesta història real gira entorn de Lee Israel, reconeguda biògrafa de famosos que va veure truncada la seva popularitat i devastada la seva economia a causa principalment de la seva falta d'empatia amb la gent i a la seva vida caòtica regada amb l'alcohol. Per sortir de l'abisme en què es va precipitar, decideix falsificar missives de literats als quals admira i per les quals li paguen substancioses xifres. Quan comença a aixecar sospites entre els col·leccionistes fa un pas més arriscat robant cartes dels arxius (Faulkner, O'Neill etc.) sense sospitar que l'FBI li segueix la pista. Estem a Nova York dels anys 80 i les cartes falsificades van ser unes 400.

La directora, Marielle Heller (Diari d'una noia adolescent), ens retrata una perdedora, antiheroi femenina, submergida en una absoluta solitud, amb un humor càustic, asocial, sense romanticisme ni instint maternal, despreocupada d'ella mateixa i amb un afecte desmesurat cap als gats. A Lee (magnífica Melissa Mc.Carthy) l'anem coneixent en els seus moments de demolidora solitud però principalment a través de les interessants converses que manté amb l'amic (esplèndid Richard I. Grant) que ha conegut en un bar. Són ànimes oposades: ella depressiva, destructora, pessimista; ell un despreocupat optimista que ja està de tornada de tot. Els dos seran còmplices d'una història dramàtica però carregada de sarcasme, sense tòpics sentimentals i que desperten una gran simpatia i estima.

Lee va ser condemnada a 6 mesos d'arrest domiciliari, serveis a la comunitat i a 5 anys de llibertat condicional. Sempre va defensar que les cartes són el millor del seu treball i que li van proporcionar els anys més feliços de la seva vida.

El títol de la pel·lícula correspon al títol de les memòries de Lee Israel que al seu torn el va treure d'una frase de la seva admirada Dorothy Parker.

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

 

COM UTILITZAR LA NOSTRA P└GINA

Amb el suport de:
Ajuntament de Matarˇ. Educaciˇ Ajuntament de Sabadell. Educaciˇ Ajuntament de Terrassa. Educaciˇ
ColĚlaboren:
Cinemes Imperial. Sabadell CÝrcol Cat˛lic. Badalona Cinemes Girona La CalÓndria Cinema. El Masnou Casal Nova Alianša. Matarˇ Cinema Catalunya. Terrassa CÝrcol cat˛lic. Vilanova i la Geltr˙ Cineclub Sabadell
Centre de Recursos Pedag˛gics. Matarˇ Centre de Recursos Pedag˛gics. Baix Maresme Centre de Recursos Pedag˛gics. Badalona
Qui som Privacitat Envia aquesta pÓgina a un amic/ga Contacta amb nosaltres