AVUI S'HA INAUGURAT EL BCNFILM FESTIVAL QUE ES CLAUSURARÁ EL 29 D'ABRIL. COMPTARÀ AMB LA PRESÈNCIA DE DIFERENTS ACTORS, ACTRIUS I DIRECTORS, ENTRE ELLS OLIVER STONE.

AQUEST ÉS L'ENLLAÇ A LA PÀGINA WEB ON PODREU CONSULTAR TOTA LA PROGRAMACIÓ I COMPRAR ENTRADES.

www.bcnfilmfest.com

JEREMY THOMAS, UNA VIDA DE CINEMA

Fill del director Ralph Thomas, Jeremy Thomas és un productor britànic. El seu amor pel cinema i el seu sentit de la independència li han permès produir pel·lícules molt personals. Ha produit unes 40 pel·lícules de directors tan aclamats com Nicolas Roeg, Bernardo Bertolucci, David Cronenberg, Jim Jarmusch, Win Wenders i Richard Linklater entre d'altres. El documental Jeremy Thomas, una vida de cinema és dirigit per Mark Cousins. Junts inicien un viatge de Londres a França amb cotxe per assistir al Festival de Cannes. Durant el trajecte van recordant algunes de les pel·lícules produïdes per Thomas, intercalant imatges de les mateixes i intervencions de Tilda Swinton i Debra Winger.

S'estrena el 13 de maig de 2022

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

Dirigida per la tunisiana Kaouther Ben Hania, el seu mèrit, però potser també la seva possible desavantatge, és que ha estructurat el relat en massa subtrames: una sàtira contra el món de l'art contemporani, una impossible història d'amor, una crítica a la precària situació dels sirians i les dificultats que han d'enfrontar per fugir a un altre país o, com a conclusió general, la recerca incessant de llibertat per part de l'ésser humà que sempre comporta altres renúncies.

Roald Dahl va escriure un conte titulat Pell on un home exhibeix la seva esquena tatuada a canvi d'una vida de luxe. El reconegut pintor belga Wim Delvoye el 2006, inspirant-se en aquesta història, va tatuar una de les seves obres a l'esquena de Tim Steiner. El contracte incloïa el temps que Tim es passava assegut als museus exhibint-se més la venda de l'obra a un col·leccionista amb la condició d'escorxar-lo després de la seva mort per tal que es pogués penjar a la paret. La directora de L'home que va vendre la seva pell no se centra, com passava a The Square, només en la crítica a l'art avantguardista, sinó que cedeix el protagonisme a Sam Ali (Yahya Mahayni), un sirià de Raqqa que es vol establir a Brussel·les fugint de la guerra i seguint els passos del seu amor. La seva decisió suposarà viure en primera persona el drama dels refugiats i la vulneració dels drets humans. Quan contacta amb un cotitzat pintor que es compara amb Mefistòfels, la seva precària condició de refugiat canviarà radicalment. La seva esquena serà el llenç on l'artista plasmarà la seva gran obra i, de passada, un visat Schengen gegantí, salconduit necessari per moure's per Europa. Sam jugarà amb avantatge respecte als seus compatriotes exiliats, ja que tindrà una vida de luxe i podrà travessar fronteres sense problemes.

Però la seva història d'amor tindrà un gir no desitjat i, amb el temps, va sent conscient que ha perdut la dignitat, que ha esdevingut un objecte sense ànima, que ha caigut en un gran buit: allò que va començar sent un somni de llibertat, es converteix en una esclavitud. Per recuperar la seva llibertat s'haurà de reivindicar com a ésser humà. El que comença sent una història romàntica deriva en un retrat polític social, en una sàtira al món de l'art per acabar amb la recuperació per part de Sam dels seus drets com a ésser humà. L'esplèndida i expressiva fotografia de Christopher Aoun al costat d'un nivell tècnic elevat permeten conèixer l'estat d'ànim de Sam durant el seu temps d'exposició al museu simplement amb les imatges. Yahya Mahayni aconsegueix una actuació magistral guanyadora del premi Un certain regard a Cannes el 2017.

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

Les millors pel·lícules d'Imanol Uribe són les que s'endinsen en el tema polític. A Van arribar de nit conflueixen, a més, factors personals que l'acosten al tema. Ell va néixer a El Salvador, es va educar amb els jesuïtes i va sentir gran admiració per Ignacio Ellacuría teòleg, filòsof i escriptor. Rodada a Colòmbia i Espanya, el relat se centra en el malson d'uns supervivents que volen que la veritat surti a la llum i que han de lluitar amb totes les forces contra la mentida de la CIA i l'FBI. Lucía, el seu marit i la seva filla petita han fugit del poble on vivien a causa de la guerra a El Salvador. Temporalment els jesuïtes de la Universitat Centroamericana José Simeón Cañas (UCA) els han donat protecció. Els jesuïtes, la mediació dels quals era imprescindible per portar la pau i acabar amb aquella guerra sagnant, eren sospitosos de col·laborar amb els rebels. Ellacuría, conscient del perill al qual estaven exposats comenta a Lucía: "Si em maten de dia sabran que ha estat la guerrilla però si arriben de nit seran els militars els que em matin". La nit del 16 de novembre de 1989, Lucía veurà com un grup de militars maten a sang freda sis jesuïtes i dues empleades. Ella és l'únic testimoni de la cruel matança, però el govern no vol que se sospiti dels militars i acusa del assassinat la guerrilla del FMLN. Ella i la seva parella són traslladats a Miami on, teòricament, havien de rebre protecció. Per contra, són retinguts i sotmesos a una greu tensió d'esgotadors interrogatoris, amenaces i coaccions perquè oblidin la veritat i diguin allò que CIA i FBI volen escoltar. El relat va alternant el present angoixant de la parella a Miami amb salts en el temps que van informant de tots els infortunis que van patir a El Salvador. Uns fets estremidors que van tenir una repercussió internacional i que la Companyia de Jesús no vol que caiguin en l'oblit. La majoria dels assassins dels jesuïtes continuen lliures i només el coronel Inocencio Montano ha estat condemnat el 2021 a 133 anys i 4 mesos de presó per l'Audiència Nacional. Lucía, magníficament interpretada per Juana Acosta, actualment viu d'incògnit a Califòrnia.

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)