Notícies
ALICE GUY: UNA PIONERA DEL CINEMA OBLIDADA
Mitjà de comunicació:
Quan llegim històries de cinema apareixen noms com germans Lumière, Méliès, Edison, etc, però s'oblida que també va existir un grup de dones que van contribuir al seu desenvolupament. Les primeres pel·lícules tenien una durada d'uns pocs minuts i no anaven associades a una narració. Alice Guy (Saint-Mandé, 1873 - Nova Jersey, 1968) va ser pionera en desenvolupar una narració audiovisual amb una càrrega emocional i social important, a usar efectes especials, en compondre nous plans i a crear un llenguatge cinematogràfic. De l'any 1896 a l'any 1906 va ser segurament l'única directora del món. La seva primera pel·lícula "La fada de les cols" (1896) està basada en un conte infantil francès molt popular. És la primera adaptació coneguda d'un text literari. Va cultivar tots els gèneres, tot i que va prioritzar les pel·lícules d'heroïnes femenines amb una temàtica lleugerament feminista i tocs d'humor com a "Les Résultats du fémenisme". La seva obra no apareix en els llibres de la història de cinema fins a finals de segle XX i cal esperar a 1976 per a la publicació de la seva autobiografia.
Va tenir una gran amistat amb els germans Lumière, però, en contra d'alguns rumors, no van arribar a treballar junts ja que ells mai van creure que la gravació d'imatges comportés la construcció d'històries. Va fundar la seva pròpia productora als Estats Units, cosa insòlita per l'època, i el seu èxit en el món de cinema li va permetre viure de l'ofici. No obstant això, va haver de lluitar per ser reconeguda internacionalment com a directora, actriu i productora. Ella mateixa ho reconeix: "la meva joventut, la falta d'experiència, el meu sexe tot conspirava en contra meu". Se li atribueixen més de 1000 pel·lícules de les que només es conserven unes 100. Gràcies a la seva gran capacitat per adaptar-se a les demandes canviants de la indústria va poder mantenir la seva carrera durant molt de temps. Amb el pas dels anys va voler recuperar les seves pel·lícules, però va trobar poca cosa i algunes de les què va poder rescatar s'amagaven sota el nom dels seus companys. El 1953 va ser guardonada amb la Legió d'Honor (la distinció francesa més important) i el 1957 va ser homenatjada en una cerimònia de la Cinémathèque Française, encara que l'acte va passar desapercebut per a la premsa.
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
