Notícies
ANATOMIA D'UNA CAIGUDA, DE JUSTINE TRIET
Mitjà de comunicació:
Palma d'Or al Festival de Cannes.
Partint de Simon, un pare de família que apareix mort davant del seu xalet, Triet amb una gran exactitud i destresa dissecciona les esquerdes i conflictes ocults d'una vida matrimonial. El cadàver és descobert pel fill de 11 anys de la parella, el qual pateix una discapacitat visual per un accident. La investigació es decanta en principi per un suïcidi o accident però no hi ha proves concloents a favor d'aquestes hipòtesis i les sospites recauen en la dona perquè era l'única a casa en aquest moment. La seva detenció comportarà explorar les capes íntimes i emocionals de la relació entre els protagonistes, els quals evitaven prendre consciència del què els unia o del què els destruïa.
Tots dos són escriptors, ell està passant per una crisi creativa, ella per contra està sent reconeguda i a la seva novel·la es respira ràbia i menyspreu cap al marit de la protagonista. Aquests factors units al fet que era Simon i no ella qui s'ocupava del fill quan va patir la seva discapacitat visual, al fet a que ella confessa la seva bisexualitat i alguna infidelitat, conflueixen a convertir-la en la principal sospitosa. Frustracions, ressentiments, gelosia, dubtes, conflictes no solucionats van sortint a la vista oral amb una precisió i intensitat dramàtica sense que per això es perdi una mica de versemblança. Les capes que formen les relacions humanes van caient fins arribar a la conclusió que hi ha barreres insondables que mai no podrem reduir. El fill assistirà a tot el judici i va coneixent tot allò que havia estat disfressat, les cares ocultes dels seus progenitors, d'aquells amb qui havia compartit els seus afectes més grans. La seva última declaració al judici serà determinant per a la sentència final: ja res no serà igual. La Caiguda no ha estat només física sinó que ho ha estat també psicològica per a tota la família.
Justine Triet ha fet una pel·lícula que frega la perfecció, un trencaclosques amb uns diàlegs molt mesurats, sense pretendre moralitzar, amb una narració que avança a un ritme àgil sense divagacions innecessàries, amb girs en el moment adequat i amb una magnífica Sandra Huller com a protagonista que malgrat la seva dramàtica situació aconsegueix mantenir-se freda i distant davant la seva presumpta culpabilitat, cosa que porta a dubtar fins al final de la seva innocència. La directora ens remet a la pel·lícula d'Otto Preminger "Anatomia d'un assassinat" però amb Triet els personatges són més ambigus si es possible, més aguts i subtils en les seves relacions. Són dues hores i mitja d'un relat dens, gruixut que convida a la reflexió sobre la condició humana. Impossible quedar-se indiferent.
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina).
