Notícies
CLOSE
Mitjà de comunicació:
Si ens quedem amb la part epidèrmica de la pel·lícula podríem definir-la com un drama adolescent, però el que fa que CLOSE no sigui un relat a l'ús és la seva sensibilitat i subtilesa en el tractament del tema, la seva predilecció pels matisos i picades d'ullet a l'espectador sense necessitat de cops d'efecte o d'una dramatització excessiva i per l'empatia que genera amb el que passa a la pantalla: tot calculat al detall mitjançant simbologies delicades i silencis que ens parlen d'emocions callades. El canvi d'estacions, representades pels camps de flors que cultiven la família del protagonista, seran les que marcaran el pas del temps: un present dolorós que al final donarà pas a un futur esperançador. Les emocions seran el fil conductor de les dues etapes per les quals travessa el protagonista. Una primera regida per la felicitat, l'afecte, el joc i, sobretot, per una gran amistat. N'hi haurà prou amb unes paraules pronunciades amb malícia, o sense, per canviar completament el destí de dos amics que es professaven un immens afecte. Hauran de renunciar a si mateixos i construir-se una nova identitat: un caurà víctima de la seva complexitat i fragilitat, l'altre haurà d'enfrontar-se al dolor, la culpa, la traïció i el dol que l'aniran corroint per més que intenti emmascarar-lo amb les distraccions pròpies de la seva edat. Només una catarsi emocional amb algú directament implicat a la història aconseguirà alliberar la culpa i obrir el camí cap a una nova maduresa. Però a més a més de l'excepcional situació que viuen els protagonistes també experimentaran els canvis que marquen el pas de la infància a l'adolescència. La construcció d'una identitat, la recerca de llibertat, l'ocultació d'allò que abans es confiava als pares i que és el començament de la solitud emocional es van suggerint al llarg de la història de vegades en to líric, d'altres en to realista.
Lukas Dhont ja va saber seduir-nos amb Girl. Amb Close, la seva segona pel·lícula, va aconseguir el Gran Premi del jurat a Cannes. Un director a qui caldrà seguir la pista.
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina).
