Notícies
El bon mestre (Les grands esprits)
Mitjà de comunicació:
No és la primera vegada que el cinema francès aborda el tema de l'ensenyament. La classe, la professora d'història i Una raó brillant són els últims exemples que hem pogut veure a la gran pantalla.
El director Oliver Ayache-Vidal, periodista de formació, debuta amb El bon mestre després d'haver conviscut durant dos anys entre professors i alumnes en un dels centres d'ensenyament més conflictius de l'extraradi de París. El sistema educatiu francès passa per ser un dels millors del món i segons Oliver, "el govern inverteix molt en l'ensenyament, el problema és la manca de formació dels professors que han de treballar en un centre d'aquestes característiques." D'aquí que la pel·lícula pretengui ser una crida a la reflexió sobre la realitat educativa a les zones marginals, amb els seus encerts i les seves mancances.
Denis Podalydès, Foucault en la ficció, carismàtic professor de literatura, exerceix en un dels millors instituts de París. La seva didàctica, basada en la classe magistral, funciona en un centre on els alumnes vénen ja educats i culturitzats per les famílies. Una ironia del destí fa que sigui traslladat a un Institut de la banlieue parisenca, habitada per famílies emigrants i amb problemes d'integració, on el pes de l'educació recau principalment a l'escola. Aquí el seu sistema pedagògic fa aigües. Els alumnes no s'interessen per les seves classes i les faltes de disciplina són constants. El professor només té dues opcions: portar constantment els alumnes als consells de disciplina, amb la qual cosa no es guanyarà el seu afecte i la relació professor-alumne serà insuportable, o canviar de mètode i, sense oblidar la disciplina, aconseguir que la literatura formi part de la vida d'aquests adolescents. Les habilitats que desenvolupa el protagonista aconseguiran, no només que els nois estiguin motivats per aprendre, sinó que a més acabin sentint un gran respecte i afecte per ell. Les dues parts surten beneficiades.
Encara que podem tenir la sensació d'alguna cosa ja déjà vu, la brillant interpretació, el ritme continuat, la transmissió de valors i la trama efectiva fan que aquesta pel·lícula sigui indispensable per a tots aquells que estan interessats pel tema.
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
