Notícies
EL CÀSTIG
Mitjà de comunicació:
Matías Bize centra el seu relat en un secret, aquests secrets que cadascú reserva per a si, que no es comparteixen i que ens acompanyen fins a la mort tret que un esdeveniment extrem obri aquesta caixa de Pandora. Ana (Antonia Zegers) es veu abocada a una situació límit que la impel·lirà a confessar allò que tants anys li cremava per dins i que creia que mai no sortiria a la llum. I, precisament perquè són secrets emmascarats, quan s'alliberen comporten danys col·laterals. Ana i Mateu perden el seu fill Lluc al bosc. Ell des del principi ho viu amb angoixa, ella vol pensar que els està gastant una malifeta, que vol cridar la seva atenció... però la cerca frenètica resulta infructuosa. La situació es torna més tensa i els retrets, la culpa envers l'altre, el repartiment de responsabilitats i el paper de cadascú en la criança del nen van aflorant amb una tensió emocional progressiva molt bé controlada. La crisi entre ells arriba fins al punt que Ana, superada per la situació, revela el seu sentir cap a la maternitat, un descarnat sentir devastador que ha estat el seu secret emmascarat. Mateu, que sempre ha viscut amb il·lusió la seva paternitat, s'haurà d'enfrontar a una situació crua difícil d'assimilar i resoldre. Una gran escletxa s'ha obert entre ells. A partir d'ara ja no es podran percebre igual. Bize aconsegueix que l'espectador participi i sigui còmplice de tots els secrets que es van desvetllant amb recursos senzills: un únic escenari, dos personatges, sense cap música i en un sol pla seqüència. Una sincera i valenta reflexió sobre allò que es menysprea però que arrosseguem dia a dia en silenci.
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina).
