Notícies
El fill de l'altre, un film a tenir en compte
Mitjà de comunicació:
Tractar el conflicte palestí-israelià sense que apareguin escenes de violència física pot semblar a alguns una ingenuïtat o simplicitat, però la directora Lorraine Levy ens mostra amb la seva pel·lícula que això és possible. Sembla com si ella s'hagués decantat per una violència psicològica, la que pateixen uns personatges que, per un error del destí, es veuen sotmesos a una gran tensió emocional arribant a ser vistos com una amenaça pels representants de l'ordre establert.
El jove Joseph pertany a una família jueva. La seva vocació és dedicar-se a la música. Durant una revisió mèdica per enrolar-se a l'exèrcit israelià, es descobreix que, en realitat, és fill biològic d'una parella palestina de Cisjordània. Les dues dones van donar a llum durant un bombardeig a Haifa i, en evacuar els dos nounats, el personal mèdic va intercanviar els nadons. Yacine que ha crescut amb la família palestina, torna de París on ha acabat el seu batxillerat i vol estudiar medicina. La seva família se sent molt orgullosa de la seva decisió.
La notícia que els seus veritables pares pertanyen al bàndol dels que havien considerat els seus enemics fins al moment, commocionarà aquests dos joves que es veuran obligats a replantejar-se els seus valors, les seves creences i les seves conviccions. La seva difícil situació els permetrà posar-se al lloc de l'altre, reconèixer que l'odi i la intolerància poden superar-se a través de la tolerància i el coneixement. En aquest difícil procés, comptaran amb l'afecte i comprensió de les dues mares que, a més d'haver d'enfrontar-se al xoc emocional de la seva nova realitat, hauran d'intercedir davant els seus marits, molt més reticents a acceptar un fill educat en els valors dels seus enemics.
Desassossec, por, dolor i manca d'acceptació aniran deixant pas a la tolerància, condescendència i respecte, evitant caure en el sentimentalisme.
Joseph i Yacine encarnen una esperança i un idealisme que, encara que difícil de creure, no per això deixa de ser un toc d'atenció a tenir en compte.
Textos: Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
