Notícies
El nostre últim estiu a Escòcia. Estrena
Mitjà de comunicació:
Una de les virtuts del cinema britànic és que domina el gènere de la comèdia. Els seus enginyosos guions i els seus reconeguts actors aconsegueixen que aquesta no sigui només entreteniment sinó que també transmeti reflexió, crítica o idees. El nostre últim estiu a Escòcia pertany a aquest tipus de comèdia, que no per divertida deixa de qüestionar alguns aspectes del món dels adults en contrast amb el món dels nens. Seran aquests els que amb la seva simplicitat i sinceritat deixaran, en més d'una ocasió, sense paraules a la gent gran. Arribaran a irritar-la, enfrontar-la però sempre tindran l'espectador de la seva part i embadalit amb les seves agudes i gracioses ocurrències.
Doug (David Tennant) i Albi (Rosamund Pike) són una parella amb tres fills i en procés de divorci. Han d'anar uns dies a les Highlands escoceses ja que és l'aniversari de l'avi (Billy Connolly) que pateix un càncer terminal. Tenen doncs que aparentar que la seva vida és normal. Però el que havien de ser uns dies de descans acaben convertint-se en una guerra entre germans on les desavinences i rancors emergeixen en cada escena de manera fresca i divertida. Serà l'avi qui decideixi allunyar-se de tanta discussió i emportar-se els néts a la seva platja preferida. Ell és l'únic personatge capaç d'aportar racionalitat i saviesa al caos dels adults, d'entendre el món dels nens i influir en la seva percepció de les coses. I serà ell qui amb la seva mort provoqui que els nens, deixant-se portar per la fantasia, puguin fer realitat el seu últim desig. Serà precisament aquest acte fantasiós el que provocarà una catarsi familiar, però el que també obligarà la família a llimar asprors i solidaritzar-se davant les pressions que els vénen de fora.
Guy Jenkin i Andy Hamilton, els seus directors, han aconseguit una pel·lícula amb una trama senzilla però enginyosa, amb un humor intel·ligent, interpretada per uns esplèndids actors propers a l'espectador i amb una magnífica fotografia dels paisatges escocesos. I encara que el final sigui una mica fàcil i previsible això no treu mèrit a uns 95 minuts de comèdia integral.
Textos: Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
