Notícies
El professor, corrosiu i mordaç retrat de l'actual sistema educatiu
Mitjà de comunicació:
Un cop més Tony Kaye (American History X) reprèn el tema dels joves marginals per mostrar-nos els problemes de disciplina que els professionals de l'ensenyament afronten cada dia. Però el seu propòsit no acaba aquí, ja que la solitud que envolta tots els personatges aconsegueix despertar en l'espectador una inquietud i una desolació sense esquerdes.
A tots ells els situa en aquest moment vital en el qual cada dia sembla una lluita contínua contra els propis fantasmes: els adults contra els fantasmes que han heretat del passat, els joves contra els del present i que esdevindran futurs en un temps no molt llunyà. La seva relació amb la vida és de fracàs vital, de frustració, de conformitat: no hi ha lloc per a l'esperança. L'acumulació de situacions dramàtiques és, de vegades, aclaparadora.
Però deixant de banda la tristor de les històries personals, la pel·lícula també vol ser un corrosiu i mordaç retrat de l'actual sistema educatiu, sobretot als centres públics. Professionals que han de lidiar tot sovint amb faltes de respecte, amenaces i agressions més que no pas amb el que els va conduir a escollir aquesta professió que és transmetre coneixements, despertar sensibilitats i formar ments crítiques i reflexives. Una molt oportuna exposició, tenint en compte els temps que corren, que es pot aplicar també al nostre país, evidentment salvant les distàncies.
Molt bona actuació d'Adrian Brody (El pianista) que és sobre qui recau el ritme i el tempo de l'obra. Personatge trist i reservat que sap en tot moment apaivagar els seus problemes per intentar donar el millor de si mateix als que l'envolten, incloent-hi el seu propi avi, responsable de la seva infeliç infantesa.
