Notícies
ENTENENT INGMAR BERGMAN
Mitjà de comunicació:
El 14 de juliol es van complir 101 anys del naixement d'Ingmar Bergman. El documental dirigit per Margaret Von Trotta comença amb una vista que tots recordarem de la platja de Gotland, escenari de diverses de les seves pel·lícules, des de la qual Margaret ens confessa que va descobrir Bergman i la seva passió pel cinema el 1960 a París gràcies al Setè segell. Qui dels que ja tenim una certa edat no vam descobrir el director amb la mateixa pel·lícula? La directora se surt del que és convencional, doncs alterna imatges d'arxiu de Bergman filmant o parlant amb la premsa, entrevistes amb actrius, directors europeus, escriptors i familiars amb escenes d'algunes pel·lícules del director. Revelacions, anècdotes i sentiments ajuden a conèixer l'evolució del director, les seves contradiccions, els seus temes recurrents i la seva complexitat com a ésser humà. Les actrius entrevistades es veuen com instruments subjectes a la seva voluntat, extensions del propi Bergman. Senten una gran admiració pel personatge, especialment la seva musa Liv Ullman. Assayas i l'escriptor Jean Claude Carrière reflexionen sobre la dificultat que va experimentar Ingmar pretenent conciliar la seva severa educació religiosa (el seu pare era pastor) amb els dubtes metafísics que li van perseguir tota la vida. La impossibilitat de comunicar-se amb Déu li va crear una insuportable sensació d'orfandat. En les seves pel·lícules exposarà aquestes facetes turmentades de la seva vida privada. Els seus personatges patiran una gran solitud interior i lliuraran una profunda batalla existencial: "només estic tractant de dir la veritat sobre la condició humana".
Però el retrat més desolador ve de la mà del seu fill Daniel qui, en un to respectuós, afirma que el seu pare sempre va estar més a prop de la seva pròpia infància que dels seus propis fills. El veu com un narcisista i immadur que mai es va preocupar per ells (als 39 anys ja portava tres matrimonis i 6 fills), que deixava les dones embarassades com a prova de l'amor d'elles i les prenyava per controlar-les. Margaret admet la influència que Bergman va tenir sobre les seves pel·lícules però rebutja les veus que l'acusen de plagiar-lo. Assenyala que va ser un home difícil i complicat i té la seguretat que actualment les dones no admetrien la conducta de Bergman cap a elles.
A part de tota la informació que rebem del director, de les seves llums i les seves ombres, és un plaer escoltar les opinions de gent tan autoritzada com Liv Ullman, Rita Russek, Ruber Ostlund, Carlos Saura, Jean Claude Carrière, Olivier Assayas, Julia Dufvenius, Mia Hansen Love i la mateixa Von Trotta. Tots coincideixen que Bergman va innovar tant l'estètica com la narrativa cinematogràfica amb una veu i un estil propis.
"Cinema com son, cinema com a música. No hi ha art que ultrapassi la nostra consciència com ho fa el cinema i vagi directament als nostres sentiments, fins el més profund de la foscor de l'ànima ". Ingmar Bergman
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
