Notícies
GRÀCIES A DÉU
Mitjà de comunicació:
Des de sempre he sentit predilecció pel cinema de François Ozon (Un "enfant terrible" per a alguns). Admiro la seva capacitat per experimentar amb les emocions, els seus personatges no estereotipats trencant els límits, el seu esperit transgressor i el seu peculiar punt de vista. No cal parlar de la selecció de les seves actrius: Charlotte Rampling, Catherine Denueve, Isabelle Huppert, Fanny Ardant, Emmanulle Béart ... encara que se li resisteixen Juliette Binoche i Sophie Marceau. El seu tema més recurrent podria ser el d'una família que viu en harmonia fins que irromp un tercer que crea tensió emocional i sexual amb una pàtina de morbositat. L'ésser humà es presenta com un ésser vulnerable i víctima del seu desig.
Sense allunyar-se molt d'aquesta idea/plantejament inicial, en Gràcies a Déu el que canvia és el tractament. Amb tota la delicadesa i sensibilitat que el tema requereix, Ozon ens parla dels casos de pederàstia que es van donar a la ciutat de Lió els anys 1970/80 per part del pare Bernard Preynat qui tenia al seu càrrec grups de nens de catequesi i Boy Scouts. La solució més ràpida va ser allunyar-lo de la seva parròquia per evitar l'escàndol. Al cap del temps va tornar a Lió, les víctimes el van reconèixer i van crear una associació per prendre mesures. Quan van denunciar el cas, van assistir atònites a la passivitat de l'arquebisbe Philippe Barbarin i de l'elit eclesiàstica que van optar per encobrir-ho tot. Ozon se centra principalment en els afectats, les seqüeles que els abusos van deixar en ells i el coratge per fer-ho públic. Creu que la pel·lícula pot servir perquè les víctimes de qualsevol tipus de violència sexual no se sentin soles i perdin la por a denunciar. Estupenda l'escena de l'arquebisbe beneint la ciutat des de dalt del turó on hi ha una basílica, metàfora del poder que l'Església té a Lió.
Ozon diu haver patit pressions perquè no s'estrenés la pel·lícula que va haver de rodar gairebé en secret i per trobar algú que volgués finançar-la. Actualment ja l'han vist 850.000 espectadors només a França i sembla ser que s'organitzarà una projecció al Vaticà per al Papa.
Després de Spotlight de Tom Mc. Carthy que narrava els abusos sexuals comesos per sacerdots catòlics a Boston, a partir del 18 d'abril es podrà veure en els nostres cinemes la d'Ozon que torna a posar a la corda fluixa tota una institució.
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)