Notícies
La grande bellezza, un bell caos perfectament controlat
Mitjà de comunicació:
"Tot està resguardat sota la xerrameca i el soroll: el silenci i el sentiment, l'emoció i la por, la decadència, la desgràcia i l'home miserable ". Aquesta és una de les moltes frases que el protagonista transmet als espectadors en veu en off buscant la seva complicitat. I res més fàcil que identificar-se amb tota la bellesa d'imatges i frases intel·ligents i lúcides que es succeeixen a la pel·lícula, surrealistes de vegades, simbòliques d'altres, però sempre suggeridores i hipnòtiques; i amb un valor afegit, ja que sense necessitat de seguir una estructura clàssica, aconsegueix omplir la pantalla amb un bell caos perfectament controlat. En un obrir i tancar d'ulls, la càmera es traslladarà d'un lloc sorollós i banal a un espai serè i sublim, del moviment frenètic dels personatges a la quietud de les belles escultures, de les més absoluta vacuïtat a la transcendència i reflexió existencialista. I com a teló de fons d'aquests contrastos, la ciutat de Roma, muda i preciosa protagonista testimoni de la decadència, del que queda quan no queda res .
L'actor Toni Servillo, qui una vegada més demostrarà que no hi ha registre ni gènere que se li resisteixi, encarna un periodista i escriptor, seductor adinerat, els dies del qual es reparteixen entre les festes nocturnes de la high class romana de les que és el rei i la solitud personal. A poc a poc l'home frívol anirà cedint terreny al ser que, amb motiu del seu seixanta-cinquè aniversari, sent pròxima la seva decadència amb el consegüent desengany i decepció. La seva vida es veurà atrapada en complexes contradiccions que només l'acceptació de l'absurditat de la vida i la recerca de la bellesa aconseguiran alleugerir.
De poques pel·lícules es pot dir que tots els elements que hi intervenen, des dels actors, passant pels escenaris i la fotografia i acabant amb els diàlegs i la música quedin tan elegant i poèticament acoblats fins al punt de poder-la classificar com una petita obra d'art .
Textos: Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
