Notícies
La meva filla, la meva germana. Film dur però magnífic
Mitjà de comunicació:
Thomas Bidegain, que debuta en aquest film com a director, és un gran admirador de "Centaures del desert" de John Ford. Això explica que les primeres escenes d'aquest remake semblin sortides d'un western: un prat a l'est de França on s'està celebrant una festa country. De fons, una cançó amb una lletra que ens parla de pèrdues sentimentals. Un pare que inicia un ball amb la seva filla adolescent sota la complaent mirada de la mare. Aviat aquesta felicitat inicial es veu truncada per la inesperada desaparició de la jove. La investigació dels pares entre les amigues els porta a la conclusió de que la seva filla tenia un nuvi musulmà. Davant la ineptitud de la policia per seguir el rastre de l'adolescent, el pare decideix iniciar la recerca pel seu compte.
Acompanyat pel fill, emprendrà un llarg viatge seguint pistes, de vegades falses, altres sense resultat, arriscant per llocs i amb personatges perillosos, fins que un accident posarà fi al seu periple. Sacrificarà tot per tal de trobar-la i la càmera subtil però precisa del director colpeja l'espectador que acompanya el pare en el seu dolor angoixant.
El fill, disposat a sacrificar la seva joventut, decideix rellevar el pare en l'arriscada recerca de la germana. Amb el·lipsis temporals astutament aconseguides marcades en alguns moments pels atemptats de les torres bessones, de Madrid o de Londres projectades en un televisor, de nou ens compenetrarem amb la desolació i impotència que sent el fill. Igualment ens identificarem amb ell en la irrepetible i amarga escena final, que sense proposar solucions ni polititzar la situació, ens parla d'aquesta complexa societat globalitzada i amb diversitat de cultures difícil de comprendre i en la qual potser no ens sentim tan segurs com crèiem.
Bidegain ha sabut plasmar un tema incòmode i arriscat evitant el maniqueisme, jugant amb el suspens i deixant planejar una mirada humana sobre la complexitat de la vida a Occident. Val la pena ressaltar la producció dels germans Dardenne i la magnífica interpretació de François Damiens en el personatge del pare.
Textos: Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
