LA VERITAT

En pocs dies tres passes de premsa de tres magnífiques pel·lícules amb la mentida, l'engany, com a tema central. "Richard Jewell" de Clint Eastwood, "L'oficial i l'espia" de Roman Polanski i "La veritat" de Koreeda. Les dues primeres, basades en fets reals, ens parlen de la mentida política-social-militar; la tercera gira principalment al voltant de la mentida íntima-familiar. El seu director, Palma d'Or a Cannes el 2018 per "Un assumpte de família", ha decidit canviar l'escenari japonès i rodar a França amb dos grans actrius: Catherine Deneuve i Juliette Binoche, mare i filla respectivament. Ethan Hawke i Ludivine Segnier tanquen un repartiment de luxe. Imprescindible assenyalar que Koreeda no parla francès i un traductor el va acompanyar durant tot el rodatge. No obstant aquest handicap, la pel·lícula manté el segell de Koreeda però adaptant-se perfectament a la sensibilitat francesa fins al punt que podem arriscar-nos a assegurar que Deneuve (Fabienne) fa de Deneuve. Encarna una actriu venerada pel públic, altiva, vanitosa, sarcàstica, distant però amb un toc de vulnerabilitat i tendresa. Es troba en l'ocàs de la seva carrera, rodant una pel·lícula de ciència-ficció sobre el pas del temps i que alhora és un reflex de la relació ambigua d'amor/desamor que comparteix amb la seva filla. Un gest de Koreeda al cinema dins el cinema com a excusa per aprofundir més en els vincles veritat/mentida, realitat/ficció.

Amb motiu de la publicació de les memòries de Fabienne, la seva filla (Lumír) es desplaça de Nova York amb el seu marit i la filla de tots dos. Arran de les mentides que la filla detecta en les memòries de la seva mare, una cadena de retrets, culpes i remordiments planejaran sobre elles però sempre mantenint un equilibri subtil entre el drama i la comèdia, l'elegància i la moderació. L'interrogant que s'obre davant l'espectador és què és veritat i què és mentida. Les discrepàncies entre elles sobre el paper de mare que Fabienne va exercir sobre Lumír, són una traïció de la memòria de l'actriu, una mentida escrita a propòsit, un reflex del que va voler ser com a mare però no va ser, o un record deformat per part de la filla? No és cert que la ficció pot, en moltes ocasions, acostar-nos a la veritat? Què les mentides poden amagar veritats silenciades? Cadascú té la seva veritat i només ens aproximarem a ella contraposant-la amb la dels altres. D'altra banda, Fabienne, falsejarà la veritat només pel que fa a la família ja que en altres ocasions les seves reflexions mordaces desmunten qualsevol.

El director diu que ha volgut explorar "la naturalesa del relat, de la construcció de la veritat. El cinema és el camí cap a la veritat a través de la ficció. L'art d'interpretar dins d'una pel·lícula és, en certa manera, una forma de veritat". L'art pot permetre alimentar-se de la mentida i convertir-la, moltes vegades, en veritat ja que com diu Deneuve "no he de dir la veritat. Aquesta no és interessant".

En principi Koreeda va escriure "La veritat" pensant en una obra de teatre i és per aquest motiu que gran part del film transcorre a l'interior de la gran mansió de l'actriu i els seus jardins. Va ser Binoche qui el va animar a transformar-la en un guió de pel·lícula on ella ha pogut realitzar dos dels seus somnis: treballar amb Deneuve i amb Koreeda pels que sent una gran admiració. Un gran encert, ja que les dues actrius es compenetren a la perfecció i ens regalen un magnífic exercici d'interpretació. Llàstima que al  personatge d'Ethan Hawke li falti un major desenvolupament i es quedi com a un complement, una mica forçat, de les dues protagonistes. Un encertat regal de Nadal que es podrà veure a les pantalles el 25 de desembre.

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)