Notícies
L'HOME QUE VA VENDRE LA SEVA PELL
Mitjà de comunicació:
Dirigida per la tunisiana Kaouther Ben Hania, el seu mèrit, però potser també la seva possible desavantatge, és que ha estructurat el relat en massa subtrames: una sàtira contra el món de l'art contemporani, una impossible història d'amor, una crítica a la precària situació dels sirians i les dificultats que han d'enfrontar per fugir a un altre país o, com a conclusió general, la recerca incessant de llibertat per part de l'ésser humà que sempre comporta altres renúncies.
Roald Dahl va escriure un conte titulat Pell on un home exhibeix la seva esquena tatuada a canvi d'una vida de luxe. El reconegut pintor belga Wim Delvoye el 2006, inspirant-se en aquesta història, va tatuar una de les seves obres a l'esquena de Tim Steiner. El contracte incloïa el temps que Tim es passava assegut als museus exhibint-se més la venda de l'obra a un col·leccionista amb la condició d'escorxar-lo després de la seva mort per tal que es pogués penjar a la paret. La directora de L'home que va vendre la seva pell no se centra, com passava a The Square, només en la crítica a l'art avantguardista, sinó que cedeix el protagonisme a Sam Ali (Yahya Mahayni), un sirià de Raqqa que es vol establir a Brussel·les fugint de la guerra i seguint els passos del seu amor. La seva decisió suposarà viure en primera persona el drama dels refugiats i la vulneració dels drets humans. Quan contacta amb un cotitzat pintor que es compara amb Mefistòfels, la seva precària condició de refugiat canviarà radicalment. La seva esquena serà el llenç on l'artista plasmarà la seva gran obra i, de passada, un visat Schengen gegantí, salconduit necessari per moure's per Europa. Sam jugarà amb avantatge respecte als seus compatriotes exiliats, ja que tindrà una vida de luxe i podrà travessar fronteres sense problemes.
Però la seva història d'amor tindrà un gir no desitjat i, amb el temps, va sent conscient que ha perdut la dignitat, que ha esdevingut un objecte sense ànima, que ha caigut en un gran buit: allò que va començar sent un somni de llibertat, es converteix en una esclavitud. Per recuperar la seva llibertat s'haurà de reivindicar com a ésser humà. El que comença sent una història romàntica deriva en un retrat polític social, en una sàtira al món de l'art per acabar amb la recuperació per part de Sam dels seus drets com a ésser humà. L'esplèndida i expressiva fotografia de Christopher Aoun al costat d'un nivell tècnic elevat permeten conèixer l'estat d'ànim de Sam durant el seu temps d'exposició al museu simplement amb les imatges. Yahya Mahayni aconsegueix una actuació magistral guanyadora del premi Un certain regard a Cannes el 2017.
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
