Notícies
MENTRE DURI LA GUERRA
Mitjà de comunicació:
Alejandro Amenábar pertany a aquest grup de directors que s'han proposat experimentar amb tots els gèneres. En aquest cas s'arrisca amb un moment històric d'Espanya que pot fer saltar espurnes. Ell mateix ha dit que els que havien llegit el guió li van aconsellar no fer la pel·lícula ja que es guanyaria enemics. Al meu entendre crec que ha aconseguit una història respectuosa, sòbria, ben estructurada i en la qual el director intenta mantenir una actitud objectiva.
Centrada en el cop dels insurrectes contra la Segona República, Unamuno (Karra Elejalde), amb els seus dubtes i contradiccions pel que fa a la seva definició política, serà el fil argumental que vagi donant pas a les diferents trames. Estem en 1936. Franco (Santi Prego) aprofita l'ajuda que li ofereixen els alemanys per aplanar el seu camí amb el suport del general Millan Astray (Eduard Fernández). Mentre les tropes aixecades entren a la plaça de Salamanca per declarar l'estat de guerra, Unamuno surt de casa per donar el passeig diari amb els seus dos amics que li alerten del perill d'un règim feixista al país. L'escriptor, ja gran, decebut per l'esdevenir de la 2a. República, només desitja que prevalgui la raó i es mostra incrèdul davant aquesta idea. Per a ell els revoltats són patriotes que només pretenen acabar amb el caos de la República.
O bé la seva ingenuïtat o el seu total desconeixement del que Franco planejava al Marroc, o potser el seu gran desig de restablir l'ordre, el van portar a no fer cas als consells de la seva família i companys i a donar suport a la junta militar. Aquesta decisió li va costar la seva destitució per part del govern republicà com a rector de la Universitat de Salamanca. No serà fins que tingui notícia que els seus amics estan arrestats i percebi la violència exercida pels revoltats que caurà en el compte del seu error.
És en aquest lapse de temps que transcorre entre el que li dicta la seva consciència i el que li diuen els seus amics i familiars que es troba a faltar un retrat més profund del personatge amb els seus dubtes, les seves suspicàcies, els seus pensaments, tots aquests estats anímics que va patir tant psicològicament com físicament. Serà amb el seu discurs davant els militars a la Universitat advertint-los que podien "Vèncer, però no convèncer" quan l'escriptor es mostra amb tota la seva força emocional que al seu torn aconsegueix emocionar. Les seves paraules li van valer insults, vexacions i un "Mort als intel·lectuals. Visca la mort "pronunciades per un enfurismat Millan Astray. Per part del bàndol franquista assistim a la pujada de Franco, sota la forta influència del general Astray, i de tots els militars que l'envoltaven.
Possiblement alguns retrauran a Amenábar la seva equidistància i una manca de crítica severa i oberta, però no crec que la intenció del director sigui la d'entrar en partidismes sinó situar-nos en un moment crucial de la història espanyola i, en tot cas, advertir-nos de com el feixisme pot obrir-se camí sigil·losament en la societat mentre els polítics es debaten en quimeres.
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
