Notícies
NO BEARS, DE JAFAR PANAHI
Mitjà de comunicació:
Segurament, el títol desorientarà l'imaginari de l'espectador i el suggerirà una trama que no te res a veure amb el propòsit de la pel·lícula. "No n'hi ha óssos" adquireix un sentit metafòric, amb un contingut supersticiós que amaga una mentida: els habitants d'un senzill poblet fronterer amb Turquia diuen a la gent que vol allunyar-se del lloc que vagin amb compte, perquè "n'hi ha óssos", per així espantar-los i que es quedin reclosos al seu llogaret. Panahi, ha tingut la intel·ligència de denunciar la dictadura del seu país ocultant-se en allò que és local, les tradicions ancestrals i les supersticions, però exigint l'espectador l'esforç d'extrapolar-lo al general, a la brutal repressió que es viu a l'Iran. No té cap altra opció algú que com ell ha estat víctima d'un règim totalitari: condemnat a no sortir del seu país, torturat i, actualment, empresonat des del juliol del 2022, just després d'acabar el rodatge. No Bears és, doncs, una denúncia, un indici que Panahi no es rendeix, però aquesta vegada amb una sensació de desengany, de manca d'esperança en un canvi.
Ell és el personatge central que es veurà asfixiat per dues històries. Reclòs en un llogaret a prop de la frontera amb Turquia, des d'un petit estudi llogat, dirigeix a distància i amb molts problemes de connexió un documental sobre una parella de refugiats iranians que esperen obtenir passaports falsos per fugir a Occident. D'altra banda, tota l'hospitalitat i admiració amb la què havia estat rebut per part dels habitants del poble es veuen amenaçades per una foto accidental feta pel protagonista, la qual atempta contra les tradicions atàviques del lloc. La comunitat el sotmetrà a un judici d'un paral·lelisme obvi amb la persecució política de la qual el director està sent víctima, el fonamentalisme del govern i les falses creences dels vilatans. El director exigirà que el judici sigui enregistrat perquè quedi constància del que s'ha declarat. La càmera serà el testimoni irrebatible davant de tanta injustícia gratuïta; càmera que utilitza a les seves pel·lícules per evidenciar la falta de democràcia a l'Iran.
Sorprèn que amb uns mitjans tan senzills i uns personatges no professionals aconsegueixi transmetre una crítica tan àcida d'una societat sotmesa per un govern el qual alimenta la por i la superstició com a forma de repressió. En No Bears resulta impossible no empatitzar amb el desassossec i la desesperança que sent el personatge.
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina).
