Notícies
No et preocupis, no arribarà lluny a peu
Mitjà de comunicació:
El director Gus Van Sant reconeix que va escriure el guió de la pel·lícula pensant en l'actor Robin Williams. No sé com hagués estat el personatge del vinyetista John Callahan interpretat per Robin però sí que puc assegurar amb tota certesa que Joaquin Phoenix es lliura fins a l'extenuació. Defugint de la pompositat i de la sobreactuació, aconsegueix transmetre en tot moment les contradictòries emocions i alts i baixos pels quals travessa el personatge, assolint un equilibri entre humor negre i irònic i dramatisme. Les seves metamorfosi tant físiques com psíquiques són extraordinàries. Com ell mateix afirma: "la mecànica d'un bon actor consisteix a no ser-ho, perdre´s en el personatge i oblidar-se del que estàs fent".
Basada en fets reals, se centra en les conseqüències que va patir el dibuixant de còmic John Callahan en tenir un accident de cotxe per la seva addicció a l'alcohol. Tetraplègic, presoner del seu cos, i amb la seva addicció a sobre, el titànic procés de superació li arrossegarà a experimentar la culpabilitat, la redempció, el penediment, el perdó, la supervivència i per sobre de tot l'afecte i l'amor dels que l'envolten encara que de vegades aquests siguin interessats i egoistes, però no per això menys necessaris. Tota aquesta combinació de sensacions tan arrelades als humans, són l'eix que arrossegaran el protagonista a un món emocional convuls que l'espectador sentirà en carn pròpia. En el seu recorregut interior el protagonista passa del desgovern anímic del principi a ser amo de si mateix.
Els deu anys de Callahan en els quals se centra la pel·lícula es recorren amb salts en el temps que en alguns moments poden crear una certa sensació de desordre però que no resten significat a la història ni aparten l'espectador de la coherència argumental.
Sincera i contundent amb els efectes que l'addicció a l'alcohol va produir en el vinyetista i demolidora en el seu procés de superació, el final és un cant d'optimisme d'algú que va trobar un refugi segur, en la seva llarga carrera d'obstacles extrems, en el dibuix i la vinyeta.
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
