Notícies
No, una pel·lícula xilena, és nominada al oscar com a millor pel·lícula estrangera.
Mitjà de comunicació:
Sembla com si des de fa un temps, les pel·lícules històriques s'hagin convertit en un referent per als directors de cinema. Només cal fer un repàs a les cartelleres per constatar-ho. Aquest és el cas de "No" l'argument de la qual es basa en una obra teatral de l'escriptor xilè Antonio Skármeta i que Pablo Larraín ha adaptat després de documentar-se i parlar amb els que van protagonitzar la història real.
La pel·lícula ens situa a Xile durant el govern d'August Pinochet. Davant la pressió internacional, el dictador es veu obligat a convocar un plebiscit de suport a la seva presidència. Aquest serà el punt de partida per relatar com els líders de l'oposició encarreguen a René Saavedra (Gael García Bernal) que organitzi la campanya del "no". La seva estratègia consistirà en servir-se de les eines imposades per la dictadura per crear un relat que influeixi en el vot negatiu dels votants i la seva habilitat publicitària es basarà en transmetre al poble la idea que, eliminant Pinochet, Xile tornarà a recuperar l'alegria.
Malgrat la repressió i les amenaces que pateixen alguns dels organitzadors de la campanya, finalment aconseguiran alliberar el país de l'opressió i és així com obtindran de forma pacífica, una victòria de la llibertat i la democràcia.
El director ha tingut, a més, l'encert de tractar tant la textura com el color de la cinta de manera que les escenes que pertanyen a la documentació històrica queden totalment integrades amb les de ficció. El cas és que, per primera vegada en la història, una pel·lícula xilena és nominada a l'Oscar com a millor pel·lícula estrangera.
Textos: Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
