Notícies
Rebelde, una colpidora història barreja de misèria, Coltan i Kalashnikovs
Mitjà de comunicació:
Que Àfrica és la zona més oblidada del planeta ho sabem perquè els nostres mitjans de comunicació només es fixen en aquest continent quan succeeix una gran catàstrofe. Àfrica no és un tema cool; no està de moda parlar d'enquistades guerres quotidianes ni de la, no ja pobresa sinó, misèria crònica de gran part de la seva població.
Per esmenar en part aquest oblit, per recordar-nos aquesta infame realitat s'estrena ara la commovedora Rebelde (War Witch), una pel·lícula que entre molts altres premis internacionals ha estat nominada a l'Oscar 2013 a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
El film és un cop de puny a les nostres consciències del canadenc Kim Nguyen, el seu director i guionista, que situa l'acció en algun lloc de l'Àfrica subsahariana on Komona (Rachel Mwanza), una nena de 12 anys, viu pacíficament amb els seus pares en un petit i remot llogaret fins que un dels tants exèrcits que pul·lulen per la zona la segresta i l'obliga a combatre com a soldat.
La primera regla que Komona aprèn és la d'estimar el seu Kalashnikov, amb el qual haurà de subsistir enmig de la selva i d'una guerra pel control i el comerç del Coltan, aquest mineral escàs a la natura, estratègic per al desenvolupament de l'electrònica mundial i del qual La República Democràtica del Congo posseeix el 80% de les reserves mundials. Un fet que ha representat per a aquest país un estat permanent de guerra des de 1998; guerra que dóna un saldo de més de 5,5 milions de víctimes, el major nombre de morts en conflicte bèl·lic des de la Segona Guerra Mundial.
Per la seva capacitat per salvar-se, Komona és nomenada "bruixa de la guerra". La seva única sortida i amistat serà Mag (Serge Kanyinda), un noi albí de 15 anys que desitja casar-se amb ella i amb el qual tractarà d'escapar d'aquest infern.
Aquest commovedor drama canadenc és un retrat denúncia de les penúries de la infància i de la lluita per la supervivència dels nens soldats, mostrat emotivament a través de la veu, els ulls i les experiències de la petita protagonista. Però també és una història d'amor entre els dos adolescents protagonistes i una carta d'amor, a manera de faula, d'una jove mare cap al seu futur nadó, en què aquesta confessa amb immens afecte i honestedat la veritat sobre el seu passat. Una lliçó de vida i esperança sobre la voluntat i resistència de l'esperit humà. Una història que us arribarà al cor.
Textos: José Pica. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
