Notícies
Sense amor (Nelyubov)
Mitjà de comunicació:
Si en Leviatan, Andrey Zvygintsev ens acostava al tema polític a través de la corrupció, a Sense amor sembla voler aplicar aquella frase seva de "sóc d'un país anomenat Cinematografia". Tot i que l'acció transcorre a Moscou, la pel·lícula fuig, com el seu autor, del localisme per enfrontar-nos a un tema més universal: l'odi que pot supurar una relació de parella quan ja no queda ni una mica d'afecte. Tota la informació política del país que es dóna al film és únicament a través del so de la televisió interromput en moltes ocasions per les tenses discussions dels protagonistes.
Zvygintsev demostra un gran talent per crear un microcosmos dramàtic. Sense necessitat de recórrer al melodrama, dibuixa uns personatges incapaços de sentir alguna cosa més enllà del seu propi narcisisme, però al mateix temps injecta una pàtina d'ambigüitat i fredor en totes les escenes que troben el seu reflex en una naturalesa també, en moltes ocasions, martiritzada.
Sorprendrà a l'espectador que, en una trama on predomina el suspens i la inquietud, el final quedi obert. Crec que per al director el més important no serà on és aquest nen fugit sinó la manca d'afecte, la deshumanització d'uns personatges víctimes del seu egoisme i el menyspreu mutu, els quals ha empès el seu fill a desaparèixer.
Estem davant d'una pel·lícula que colpeja la consciència, que ens parla d'una societat moralment malalta, d'uns personatges més pendents de satisfer les seves necessitats que de pensar en les dels que els envolten. Quan els dos protagonistes inicien una nova vida, buscant una nova felicitat, el temps els demostrarà que les situacions es repeteixen si són incapaços d'estimar. Aquest descoratjador retrat social ve acompanyat d'un tractament visual excel·lent, un ritme lent però sense pausa i una excel·lent interpretació.
Textos: Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
