Notícies
UN SEGON
Mitjà de comunicació:
Zhang Yimou, considerat el mestre de la cinquena generació de directors xinesos, reprèn l'ambient més intimista de les seves primeres pel·lícules (Llanterna vermella, Sorgo vermell, Ju Dou, etc.) per homenatjar el cinema de les cintes de cel·luloide, de l'espai compartit per tota una comunitat àvida d'una projecció de cinema com a nucli de la vida social. És una cinta d'amor al cinema com ho era Cinema Paradiso. Situada a la Revolució cultural xinesa va ser exclosa de la Berlinale de 2019 al·legant problemes tècnics; la realitat és que va ser censurada a la Xina. Va coincidir amb l'any en què es va celebrar el 70è aniversari de la fundació de la República Popular. El director va haver de tornar a rodar algunes escenes i esperar el vistiplau dels censors. Les referències als abusos contra la població, la seva pobresa i la utilització del cinema i els noticiaris per dirigir les idees del poble fan acte de presència en diversos episodis.
Va inaugurar la 69a edició de la Secció Oficial de Sant Sebastià. En el seu desenvolupament apareixen dues històries que corren paral·leles. Una és coral, la comunitat d'un poble esperant amb ansietat un gran esdeveniment: que arribi la bobina de la pel·lícula. La cinta arriba espatllada, havent-se arrossegat per terra una gran part del viatge. Desil·lusionats per l'incident, el projeccionista proposa intentar recuperar-la. No vol que els seus entusiasmats espectadors es perdin l'oportunitat de gaudir amb Fills heroics (Wu Zhaodi), clàssic dels anys 60 que parla del 1er.combate a l'estranger de l'exèrcit xinès. Confiant en el seu projeccionista (el millor del món segons ell mateix), es reparteixen la feina. Pengen la malmesa cinta a unes cordes i van netejant-la amb molt de compte amb els productes apropiats. Després la s'assequen amb ventalls i l'enrotllen de nou. L'ovació dels espectadors és unànime. En la gran, però precària pantalla blanca, es projecten les ombres d'alguns moments del procés. És en aquestes seqüències, segons el meu parer, on es donen una de les imatges més belles i emotives de la pel·lícula. L'altra història és individual. Un home s'ha fugat d'un camp de treball on complia condemna. Vol arribar a la projecció doncs s'ha assabentat que en el noticiari surt la seva filla de qui està separat fa anys. Caminant per un paisatge desèrtic i inhòspit però al qual Yimou aconsegueix infondre'l una colpidora bellesa, es creua amb una rodamon que pretén robar el rodet per raons molt diferents. Aquí el relat es torna més intimista, el drama s'alterna amb la comèdia i el to burlesc, la bel·licositat amb la tendresa. Les imatges no perden valor estètic. Especialment emotives les del protagonista visionant en bucle el pla on surt la seva filla. Si l'epíleg resulta una mica forçat, mai sabrem si és a causa de la censura a la qual Zhang Yimou es va haver de sotmetre. Al cap i a la fi, trobar el fotograma perdut entre la sorra del desert resulta tan impossible com recuperar aquesta filla que surt "un segon" al noticiari.
S'estrena el 15 d'octubre de 2021
